Playlist gastronòmica: gran cançons italianes per escoltar tot cuinant pasta

La pasta és un d’aquells aliments meravellosos que ja ens comencem a menjar abans fins i tot d’arribar a taula. Mentre és dins l’olla i es va coent la salsa, mentre comptem els minuts per no passar-nos amb la cocció, ja anem gaudint d’un procés que culminarà amb un toc de formatge ratllat i, per què no, una copeta de chianti. I per cuinar pasta i practicar allò que avui dia anomenem mindfulness, res millor que posar-se una d’aquestes grans cançons italianes. Buon appetito!

‘Spaghetti a Detroit’, de Fred Bongusto. A mig camí entre la cançó infantil i la música de fons de qualsevol club de jazz com els que freqüentaven Woody Allen i Mia Farrow, aquest tema d’esperit indiscutiblement vintage comença amb una declaració d’intencions incontestable: “Spaghetti, pollo, insalatina e una tazzina di caffè”. No cal gaire més per ser feliç a la vida, ni tan sols si, com el protagonista d’aquesta encantadora cançó, et trobes a Itàlia, ben lluny d’un amor que has deixat a Detroit.

La pasta asciutta, de Fabrizio Bracconeri. Una cançó per a tots aquells que estimen la pasta per damunt de tot, de manera profunda i desinteressada. Una cançó que es delecta en els ingredients d’un plat al qual l’autor “s’abandona amb immensa voluntat” que comença a l’estil crooner llatí de veu aspra i s’acaba convertint en una tonada de festa major. El tema ideal, doncs, per ballar ben agafats amb qui sigui que ens uneix un amor indestructible i etern: l’amor per la pasta.

Buon appetito, de Enrico Montesano. Siguem sincers: ni Enrico Montesano és en Frank Sinatra, ni la lletra de “Buon appetito” la va escriure John Lennon. Però i què. Segur que ens atrapen sense remei rimes tan captivadores com “chi mangia la mozzarella, chi mangia la papardella, chi mangia la tagilatella…”, pura senzillesa a ritme de mandolina que ens farà desitjar una sola cosa a la vida: entrar a cals veïns i muntar-hi un sarau, ballant com si fóssim els protagonistes d’un musical.

Ma che bontà, de Mina. La gran dama de la cançó italiana, una dona tan enigmàtica com versàtil, ens pot acompanyar en qualsevol moment de les nostres vides amb la seva prolífica obra musical. I també, només faltaria, quan cuinem pasta al ritme d’aquest tema de Mina que ens parla del plaer de menjar: “Ma che bontà, ma che bontà, ma che gustino questa roba qua”. Un cop més, la cantant demostra com ser la combinació perfecta entre Cher, Raffaella Carrà i Lady Gaga i llançar missatges tan contundents com universals: desconfia de qualsevol a qui no agradi menjar.

Il vino, de Piero Ciampi. Deia Dante que “el vi sembra poesia als cors”, mentre que, segons Galileu, “el vi és la llum del sol, unida per l’aigua”. I és que no hi ha cap dubte que el vi és un dels millors amics de la pasta, i que el procés passarà molt millor si sabem que farem una copeta quan enllestim la recepta que tenim entre mans. Quan “Il vino” comenci a sonar, de seguida ens semblarà que som en un paisatge ondulat de la Toscana, davant d’unes tovalles de quadres i amb una preciosa tarda esperant-nos. “Ma com’è bello il vino, bianco bianco bianco, rosso è il mattino, sento male a un fianco”, diu en Ciampi, un tipus tormentat i de cor existencialista que aquí lamenta que la vida sigui tan efímera.

I si tens spotify i vols posar-t’hi com abans millor, aquí tens la nostra playlist per gaudir… cuinant pasta

Deixa un comentari

Entrades relacionades

Blog salut i sabor

Com aprofitar l’aigua en què es cou la pasta

Llegeix-ne més
Blog salut i sabor

La beguda de nou i el seu contingut nutricional

Llegeix-ne més
Cuina Mediterrània

5 esmorzars que els teus fills devoraran

Llegeix-ne més